El FòrumSD reclama que el II Pla Nacional de Drets Humans tingui en compte el dret a la ciutat i el paper de les sindicatures i defensories locals

El Fòrum de Síndics, Síndiques, Defensors i Defensores Locals de Catalunya (FòrumSD) demana  que el II Pla Nacional de Drets Humans, que està redactant el Govern Espanyol, reconegui i posi en valor el concepte del dret a la ciutat com a vehicle dels drets de proximitat i, en aquest sentit, reconegui la tasca que les sindicatures i defensories locals tenen a l’hora de garantir els drets humans. El FòrumSD ho argumenta en un document que ha presentat al Pla aprofitant el procés de consulta pública obert pel Ministeri de la Presidència.

El dret a la ciutat fa referència a la materialització a escala local del conjunt de drets humans reconeguts internacionalment (civils, polítics, econòmics, socials, culturals i ambientals). El seu objectiu és la implementació universal, indivisible, interdependent i interrelacionada dels drets humans en l’àmbit urbà, de forma que converteix els drets consagrats universalment en drets de proximitat.

El document aportat pel FòrumSD, amb el suport tècnic de la Sindicatura de Barcelona, fa referència al reconeixement de les ciutats com a actors clau del sistema democràtic i recorda que la Carta Europea d’Autonomia Local estableix que les autoritats locals han de garantir drets com l’habitatge digne, la salut, la mobilitat, la seguretat, la integració multicultural, l’urbanisme de qualitat, el desenvolupament econòmic, la participació o la igualtat, entre d’altres.

Carta Europea de Salvaguarda dels Drets Humans a la Ciutat

El FòrumSD, a més, assenyala que unes 400 ciutat, entre les que s’hi compten 158 municipis espanyols, han signat la Carta Europea de Salvaguarda dels Drets Humans a la Ciutat, la redacció de la qual va començar, precisament, l’any 1998 a Barcelona i va finalitzar, dos anys després, a la ciutat francesa de Saint-Denis. La Carta no només ratifica el paper de les ciutats en la defensa i promoció dels drets humans sinó que, a més, consagra la cooperació municipal internacional, el principi de subsidiarietat, el dret a uns serveis públics municipals de protecció social o l’administració de justícia local, entre d’altres.

Un altre dels altres arguments que el FòrumSD esgrimeix en la seva aportació al Pla és la Carta-Agenda Mundial de Drets Humans a la Ciutat, de 2012, un document d’incidència global que no només conté una bateria de drets humans que els governs locals han de respectar sinó que estableix per a cadascun d’ells un pla d’acció, és a dir, un seguit de mesures polítiques dirigides a posar-lo a la pràctica.

De tots aquests documents, se’n conclou, segons el FòrumSD, el reconeixement progressiu dels governs locals en l’esfera politico-institucional i l’aprofundiment del procés de descentralització europeu, que han impulsat el compromís de les ciutats en la garantia dels drets humans, de forma  que la seva implementació “s’ha d’enfrontar des de les diferents esferes de govern i no només des dels governs nacionals”.

“Els governs locals, com a responsables i gestors dels serveis públics, tenen un paper molt important en la promoció de la salut, l’educació, l’habitatge, l’abastament d’aigua i el sanejament públic, entre d’altres. La situació de proximitat de les administracions municipals és més procliu a poder conèixer millor les necessitats de la població i, per tant, proporcionar un millor servei. Pel que fa als drets civils i polítics, aquests es veuen enfortits a través de processos de participació ciutadana impulsats localment, la qual cosa pot contribuir que les polítiques públiques municipals siguin més efectives i sostenibles”, defensa el document del FòrumSD.

Garants dels drets

En aquest context, l’entitat defensa el paper que els defensors i les defensores locals poden jugar, i de fet ja exerceixen, com a garants dels drets humans donat que la seva proximitat amb la ciutadania els permet fer-ho d’una manera extraordinàriament eficient i, a més, són un indicador de transparència democràtica per aquells ajuntaments que en disposen.

Un recent estudi del FòrumSD ha detectat que els ciutadans que disposen d’una defensoria o sindicatura local s’hi acosten per defensar els seus drets entre 3 i 20 vegades més, depenent de la dimensió del municipi, que aquells ciutadans que no en disposen i que, per tant, han de recórrer a defensories regionals o nacionals.

El II Pla Nacional de Drets Humans, actualment en procés de redacció, vol reforçar l’eficàcia i la consolidació dels drets civils, polítics, socials econòmics i culturals de totes les persones en tots els àmbits, inclòs el digital. L’actualització del Pla, a més, es vol aprofitar per incorporar nous aspectes com el dret a un medi ambient saludable i sostenible i reforçar temes com la protecció de la infància, les persones migrants, les refugiades i LGTBI, a més dels drets de les dones enfront la violència, l’explotació sexual o les bretxes de desigualtat