Més llibres, més lliures.
Fa anys, aquestes paraules il·lustraven una campanya de promoció de la lectura. Sempre he trobat molt adequada l’associació lectura i llibertat, entenent que més llibres no es refereix a la quantitat d’exemplars, sinó als llibres que lliurement escollim i llegim.
En una època en què moltes llibertats estan coartades, potser no ens n’adonem d’algunes de les quals no en som conscients: m’estic referint a l’assetjament constant al que estem sotmesos per part dels mitjans de comunicació social esperonats per les noves tecnologies.
Només ampliant amb la lectura les diferents formes de veure el món interior i exterior, podrem jutjar i fer una tria de la informació no volguda que ens envolta. Es desenvoluparà el nostre sentit crític.
Quantes informacions rebem no buscades ni desitjades, moltes vegades falses o esbiaixades, però que arriben i s’instal·len al nostre cervell? Són missatges no triats lliurament, que ens influeixen més del que pensem: hi responem de forma conscient o inconscient. A l’època en què estem més connectats estem menys lliurament comunicats.
Les lectures les triem, si prescindim del màrqueting; els autors ens amplien les perspectives, els coneixements; podem compartir sentiments, pensaments. Certament no hi ha intercanvi de paraules, però sí que interiorment podem establir-hi un diàleg. Gaudim d’una expressió acurada i moltes vegades bella.
La lectura ens arriba quan volem i estem preparats per rebre-la. L’hem triat i la gaudim. Ens pot donar informació, i també plaer. I només ampliant amb la lectura les diferents formes de veure el món interior i exterior, podrem jutjar i fer una tria de la informació no volguda que ens envolta. Es desenvoluparà el nostre sentit crític. Com ja deia al començament: més llibres, més lliures.
Voldria acabar amb uns versos del poeta J.V. Foix:
Quants saberuts que no llegeixen gaire.
Tot n’és ple.
Quants elefants sagrats que no llegeixen res.
Tot n’és ple.
Pere Pagès Serrano
Síndic Municipal de Greuges de Reus