El dia 20 de novembre és el Dia Universal dels Drets de l’Infant. Aquesta data commemora l’aprovació del Tractat Internacional que l’any 1989 va reconèixer els drets fonamentals de tots els infants, conegut amb el nom de Convenció sobre els Drets de l’Infant.
Ja a finals del segle XIX es va veure la necessitat de protegir els infants, però per poder arribar a la seva aprovació han calgut negociacions amb els governs de tot el món, líders religiosos, ONG i altres institucions. Finalment, l’any 1997, la Convenció sobre els Drets de l’Infant, adoptada per l’Assemblea General de les Nacions Unides, va ser ratificada per tots els països, excepte els Estats Units, que encara no ho ha fet.
Gràcies a aquesta Declaració, avui molts infants tenen més protecció, gaudeixen de més oportunitats i la societat, en general, és més conscient de la seva vulnerabilitat.
Això, però, no ens pot deixar satisfets, ja que encara hi ha molta feina per fer. Tenim davant nostre un llarg camí per recórrer, tenim infants desprotegits a tot el món.
En una societat tan avançada i amb tants recursos, encara hi ha nens i nenes desnodrides, nens i nenes sense un lloc segur on viure, nens i nenes massa a prop de conflictes que, òbviament, no han generat però dels quals sí en pateixen, i molt, les conseqüències.
Ens hem de posar en marxa, treballar per revertir tot això i buscar la manera de fer arribar el canvi que necessitem perquè no tinguem mai més cap infant desprotegit a cap part del món.
En ple segle XXI tenim infants treballant, explotats, amb els que es trafica com si fossin mercaderies. Molts d’ells no tenen ni accés a la sanitat. Per altra banda, l’educació està encara molt lluny de ser universal, sobretot per a les nenes, que, pel sol fet de ser-ho, es veuen massa vegades relegades a l’àmbit de la llar.
Vivim immersos en el nostre dia a dia, sentim i veiem les notícies, algunes ens impacten tant que ens deixen ferits. I és llavors quan ens preguntem “Què hi puc fer jo?” Aquesta és la pregunta clau: què podem fer cadascú de nosaltres per canviar aquesta situació. Ens hem de posar en marxa, treballar per revertir tot això i buscar la manera de fer arribar el canvi que necessitem perquè no tinguem mai més cap infant desprotegit a cap part del món.
Si tenim els mitjans i els recursos per poder-ho fer tan sols ens ho hem de creure, convèncer la resta i passar a l’acció. És a les nostres mans que això sigui una realitat.
Maria Núria Plana
Defensora de la Ciutadania de Vilanova i la Geltrú