1 de desembre de 2018: Dia Mundial de la Lluita contra la Sida

El dia 1 de desembre de 1981 es va diagnosticar el primer cas de sida, causada per l’extensió de la infecció del virus de la immunodeficiència humana (VIH), motiu pel qual l’Organització Mundial de la Salut va declarar, l’any 1988, aquesta jornada com el Dia Mundial contra la Sida amb la finalitat de difondre les característiques d’aquesta patologia i fomentar l’aplicació de mesures que n’evitin el contagi. En l’actualitat, la sida afecta més de 42 milions de persones a tot el món i els adolescents i els joves són el grups més vulnerables a contraure aquesta malaltia.

Xifres del Programa de les Nacions Unides ONUSIDA assenyalen que el 2017 un total d’1,8 milions de persones es varen infectar del VIH, el que significa un 5,3 per cent menys que el 2016, mentre que el número de morts relacionades amb la malaltia ha baixat un 5 per cent el 2017, fins a les 940.000 persones. És cert que aquestes dades ens indiquen que s’ha  avançat molt en la tasca d’eliminar totalment el  VIH-sida, però ONUSIDA ens adverteix que aquesta bona tendència podria comportar un risc si suposa una relaxació de la prevenció que, combinada amb una disminució del finançament internacional, justifiquen els temors d’un repunt de l’epidèmia.

S’ha de seguir treballant per aconseguir que les persones que no coneixen el seu estat i viuen amb el VIH –avui dia, tres de cada quatre persones que viuen amb el VIH coneixen el seu estat serològic–, tinguin garantits els drets a la prevenció, detecció precoç i l’accés a qualsevol tractament mèdic sense cap limitació o discriminació, el que ens obliga a insistir en les tasques de sensibilització i informació i, com no, a una investigació científica suficientment dotada econòmicament  i dirigida a la recerca de medicaments. Per això, el lema del Dia Internacional del Sida d’aquest any, que coincideix amb el seu 30è aniversari, es ‘Coneix el teu estat’

La nostra actuació ha d’estar presidida per la defensa radical i aferrissada dels drets de les persones que viuen amb el VIH-sida, exigint polítiques per evitar qualsevol tipus d’estigma, discriminació o desigualtat.

Aquest coneixement de l’estat serològic per mitjà de les proves de detecció del VIH és essencial per fer possible que les persones afectades puguin assolir a un tractament adequat que els permeti una qualitat de vida saludable y productiva, a més de fer viable l’objectiu final i ambiciós, però a la vegada possible, fixat pel Programa Conjunt de les Nacions Unides per a l’any 2020, que és el conegut com 90-90-90. Es tracta que, aquell any, el 90 per cent de les persones que visquin amb el VIH siguin diagnosticades i coneguin el seu estat serològic, que el 90 per cent de les persones diagnosticades amb el VIH rebin una teràpia antiretrovírica continuada i que el 90 per cent de les que rebin aquesta teràpia aconsegueixin la supressió viral o una càrrega viral indetectable.

Quan s’arribi a aquest triple objectiu, com a mínim un 73 per cent de les persones que viuen amb el VIH a tot el món tindrà supressió viral, un número tres vegades major que les estimacions actuals. Assolir aquest objectiu abans del 2020 permetrà, segons apunten els models, acabar amb l’epidèmia del SIDA al 2030. L’única manera d’aconseguir-ho és mitjançant una estratègia basada en els drets humans, el respecte mutu i la inclusió, desterrant qualsevol actuació coercitiva que allunyi les persones dels serveis que necessiten.

Però, què podem fer des de el nostre àmbit com a Síndics i Defensors Locals? És evident que la nostra actuació ha d’estar presidida per la defensa radical i aferrissada dels drets de les persones que viuen amb el VIH-sida, exigint, i no tan sols recomanant, a les organitzacions internacionals, als líders polítics i als governs nacionals i locals, i a les nostres pròpies comunitats, polítiques per evitar qualsevol tipus d’estigma, discriminació o desigualtat.

No vull acabar aquest missatge sense recordar que el Dia Mundial de la Sida és una ocasió per reflexionar i mostrar la nostra solidaritat amb les persones que viuen amb el VIH, tot fent un homenatge a les persones que ens han deixat per causa d’aquesta patologia, siguin properes o llunyanes, així com un reconegut agraïment a les persones que han treballat o treballen per aconseguir la total eradicació del VIH.

Informació: el llaç vermell és un símbol mundial per la solidaritat amb les persones seropositives i amb aquelles que conviuen amb la Sida i que pretén augmentar la consciència pública per la seva prevenció i tractament.

El dia 1 de desembre tothom amb el llaç vermell!!!

Júlia Latorre Mingrat
Síndica Municipal de Greuges de Sant Feliu del Llobregat