17 d’octubre de 2018: Dia Internacional per l’Eradicació de la Pobresa

El 17 d’octubre de 1987, el pare Joseph Wresinski va fer una crida per lluitar contra aquesta xacra, animant a commemorar el Dia Mundial per a la Superació de la Pobresa Extrema. Cinc anys després, l’any 1993, l’Assemblea General de les Nacions Unides va declarar aquesta data com el Dia Internacional per a l’Eradicació de la Pobresa.

En un món on triomfen els mitjans tecnològics i els recursos financers, on el desenvolupament econòmic ha arribat a cotes que anys enrere eren inabastables, és immoral i vergonyós que milions de persones visquin en pobresa extrema. Segons un informe de l’ONU, en l’àmbit mundial, més de 800 milions d’éssers humans viuen amb menys d’un euro al dia, amb carències alimentàries, d’aigua potable i altes condicions d’insalubritat.

Hi ha un 1% de la població que acapara la riquesa, de la mateixa manera que hi ha tot un negoci a l’entorn de la venda d’armes de tota mena, que destrueixen territoris, que provoquen una migració de la població i que fa que cada dia els problemes augmentin. També és un enorme problema l’extracció dels recursos naturals dels quals no se’n beneficia la gent, sinó les grans empreses, o el tràfic de persones i de drogues, coses totes elles que trepitgen els drets humans i la dignitat de les persones.

Segons un informe de l’ONU, en l’àmbit mundial, més de 800 milions d’éssers humans viuen amb menys d’un euro al dia, amb carències alimentàries, d’aigua potable i altes condicions d’insalubritat.

La Declaració Universal dels Drets Humans estableix una sèrie de drets universals, la vulneració dels quals afebleix el conjunt de la societat. Aquests drets són: el dret a l’alimentació, el dret a la salut, el dret a l’educació, el dret a l’habitatge, el dret al treball i el dret a la participació, l’assoliment dels quals hauria de ser un repte per als poders públics i la societat civil, ja que són fonamentals per a la construcció d’una societat justa i cohesionada.

Davant d’això, no podem mirar cap a un altre costat, sinó que cal la implicació de tots, mitjançant campanyes de sensibilització i de cooperació. La situació és greu i els ciutadans, conjuntament amb les administracions, associacions i governs, hem de fer un esforç conjunt i global per reduir la pobresa i la desnutrició, fins a trencar aquest cercle i procurar que no esdevingui més gran.

L’Agenda 2030 per el Desenvolupament Sostenible aspira, amb el compromís d’actuacions eficaces per part dels governs i recursos que permetin els objectius de sostenibilitat, eradicar en bona part la pobresa mundial el 2030.

Compartim aquest objectiu, siguem solidaris, aspirem a deixar el món millor amb una societat més justa, ja que avui afecta potser altres persones, però demà poden ser els nostres fills.

Montserrat Canadell
Defensora de la ciutadania de Salt