L’any 1999, les Nacions Unides van declarar el 12 d’agost com a Dia Mundial de la Joventut. La joventut és aquell període de la vida entre els 18 i els 29 anys en el qual es construeixen identitats, s’exploren les realitats més o menys properes i es fan els aprenentatges que determinaran bona part de la nostra vida adulta. Segons l’ONU, la gent jove també és agent del canvi i de la transformació social.
Sovint es parla de la joventut com de l’època prèvia a alguna cosa, com una promesa de futur, com de tot allò que s’ha de realitzar. Però les persones joves són, ara, aquí, ciutadanes de ple dret, amb necessitats i problemàtiques específiques, i drets i deures que determinaran aquest futur que encara no existeix.
Però quins d’aquests drets fonamentals dels que gaudeixen ara es mantindran amb el temps? Durant la joventut, l’esperança d’un futur millor compensa la insatisfacció per no viure tal com es voldria. Però què hi ha, després?
Segons l’Estat de la Joventut 2016 que publica cada any l’Observatori Català de la Joventut, les persones joves han de conviure amb la precarietat econòmica i combatre la insatisfacció per no poder-se emancipar. Això, sumat, en l’àmbit laboral, a una sobrequalificació, un increment de la temporalitat en els contractes i una menor oferta de llocs de treball, fan que la situació de les persones joves acabi sent de vulnerabilitat estructural i afecti la seva capacitat de construir un projecte de vida autònom.
Un estat de benestar que no treballi per millorar les condicions de vida de les persones joves, permetent-los construir-se un futur digne, està condemnat a la desaparició.
La crisi ha impactat directament sobre la gent jove, generant-los un sentiment clar de desencís vers el funcionament de la democràcia. Però malgrat això o gràcies a això, l’informe fa notar que l’interès per la política i per la participació de les persones joves ha augmentat. I és just aquest interès per la política el que pot fer-los ser els agents del canvi que necessitem per garantir un futur millor per a tots.
Un estat de benestar que no treballi per millorar les condicions de vida de les persones joves, permetent-los construir-se un futur digne, està condemnat a la desaparició. És hora de plantejar-nos quin model de societat volem i apostar clarament per retenir talent, per millorar les possibilitats de formació i educació dels nostres infants i per possibilitar una vida digna per a la nostra joventut. Només així podrem garantir els drets fonamentals que donem per descomptat i defensar-los per a totes les generacions que han de venir.
Eva Abellan Costa
Síndica de Greuges de Sabadell