2 d’octubre de 2020: Dia Internacional de la no violència

Qui subscriu aquest article està fet un mar de dubtes sobre la condició humana. Els humans som éssers pacífics o violents per naturalesa ? O potser que, segons les tesis integratives, som un aiguabarreig i basculem entre les dues tendències.  És una qüestió clàssica, ja ho sé, però vist el que s’està esdevenint, actualíssima.

Aquest dualisme és aplicable a les organitzacions, empreses i les estructures socials organitzades?  Penso que no. Les plataformes o grups organitzats ho fan per a unes finalitats concretes, i aquestes estan definides, si són legals, en els seus  estatuts.  D’entitats, associacions o societats n’hi ha que pretenen el bé comú, el progrés, l’emprenedoria i promoció social i, a la fi, el benestar i la millora de la societat i de les persones. Igualment n’hi ha, legalitzades o no, que s’organitzen per dominar, tenir poder, conquerir, manipular, sotmetre, etcètera  i ho fan emprant tota mena de manifestacions de violència imaginable.

D’algun lloc de l’inconscient col·lectiu emergeix  amb força aquella imatge simbòlica dels fills de la llum o dels fills de les tenebres… La realitat en què vivim, la quotidianitat, fa evident que hem de viure de forma adaptativa i permeables a les realitats complexificades  –manllevant  el concepte a Lluís Duch– que en cap cas vol dir transigir o doblegar-se i molt menys cooperar amb qui és violent, sinó ser conscients que vivim i ens desenvolupem  en contextos complexos i complexificats (fakes i infoxicacions, per expressar una  subtil forma de violència dels nostres dies).

Podem proposar-nos, us  proposo, una bona pràctica: que en aquesta diada  internacional per la NO violència, ens expressem de forma no-violenta

Per causa de la missió i de la visió de unes institucions tant properes a les persones com les Sindicatures  de Greuges o defensors de la ciutadania, serè, també, proper o fins i tot íntim en la petita argumentació que segueix. Ho seré en el convenciment que la idea small changes – Big  difference  és certa, que el boca-orella funciona, que som éssers gregaris  i que som capaços de reproduir el que ens és benèfic i plaent –també a l’inrevés– , que som éssers amb una gran capacitat d’aprenentatges.  Som éssers socials,  des de la proximitat  amb els  altres, a les ciutats, escoles, universitats, centres de treball i a les associacions, però també propers a nosaltres mateixos, podem millorar-nos i aportar bones dosis de no-violència als entorns esmentats.  No podem no comunicar, sempre estem online emeten ones comunicatives. Ones que són percebudes per els i les receptores, i aquí és on rau la  senzilla argumentació  que vull expressar i malgrat la senzillesa, recordar.

Podem proposar-nos, us  proposo, una bona pràctica: que en aquesta diada  internacional per la NO violència, ens expressem de forma no-violenta. Ni amb un mateix, ni amb el company, en el si de la família, filles, amistats, col·legues, conciutadanes i fins i tot amb les institucions. Tot comença per emprar un llenguatge no violent, diria Marshall B. Rosemberg, promotor de la Comunicació No Violenta.

Practiquem-ho de forma conscient i voluntària avui, demà, l’altre dia, fins que sigui una actitud plenament incorporada.  Hi ha qui diu que si un hàbit es repeteix  21 vegades s’incorpora a la praxis vital de la persona practicant, en aquest cas de la no violència verbal.

L’ànima gran que va ser en Gandhi, en Mahatma, va fer virtut del llenguatge no violent. Petits canvis, grans diferències. Ens costa tant entendre-ho i practicar-ho, ja fa tants anys.

Amb tota humilitat, he constatat que institucions mediadores com els i les Síndiques de Greuges, a més del llenguatge fàcil i comprensible en la seva activitat comunicadora i de defensa, estan per la comunicació no violenta. Tot comença per la llengua  i el llenguatge, el diàleg com invent tecnològic de darrera  generació.

Recordem-ho, el llenguatge no violent, el diàleg és més intel·ligent.

Carles Dalmau Ausàs, mediador i advocat
Ex-Síndic de Greuges de Sant Boi de Llobregat.