10 d’octubre de 2020: Dia Mundial de la Salut Mental

2 d’octubre de 2020: Dia Internacional de la no violència
1 d'octubre de 2020
17 d’octubre de 2020: Dia internacional per a l’eradicació de la pobresa
15 d'octubre de 2020

Impulsada per la Federació Mundial per a la Salut Mental (WFMH) i amb el suport de l’Organització Mundial de la Salut (OMS), cada 10 d’octubre es commemora el Dia Mundial de la Salut Mental, per donar visibilitat a aquesta realitat i fer una crida a respectar la dignitat de les persones que pateixen malalties mentals, i per generar un conjunt d’estratègies d’atenció, d’acompanyament, de tractament i de cures que serveixin de suport a aquestes persones i les seves famílies, que els permeti conviure amb la seva malaltia o guarir-se definitivament.

El dèficit en el tractament de trastorns mentals és molt important, sobretot en els països d’escassos recursos. Per això enguany s’ha triat el lema Salut mental i benestar, una prioritat global, amb l’objectiu que aquesta campanya mundial augmenti la consciència de la ciutadania i s’apel·li a totes les persones, institucions i estats a prestar una atenció especial a aquest greu problema de salut amb repercussions en tot el planeta.

Hi ha multitud de dades i indicadors que constaten que quan parlem de salut mental parlem d’un gran volum de població, de moltes persones; que els factors socials de risc influeixen enormement, i que la salut mental de la ciutadania ha d’esdevenir una prioritat de les polítiques públiques i que encara estem molt lluny de donar la resposta i els recursos que la salut mental requereix, especialment en països poc desenvolupats, tot i que les crisis econòmiques també han impactat amb fortes retallades en països desenvolupats com a Catalunya i a Espanya.

Amb la pretensió de promoure el coneixement d’aquesta realitat social de les malalties mentals i de facilitar el respecte a la dignitat de les persones afectades, i promovent la seva visibilitat, inclusió i integració, és fonamental vetllar i garantir el dret a la salut mental principalment en l’Atenció Primària com a primer nivell assistencial bàsic, per atendre els primers indicis de les malalties, així com per fer les necessàries derivacions a altres serveis especialitzats del sistema sanitari i comunitari. És fonamental la prevenció en salut mental ja des de la infància i l’adolescència, promovent formació, recursos i esforços en els diagnòstics i tractaments de trastorns precoços de salut mental, atès que redueix costos i recursos en el futur, i s’evita i mitiga tot tipus de problemes vinculats. Promoure i invertir en programes de salut en la població jove, en els adolescents i, especialment, en els que trobem en posicions més desfavorides perquè creixin amb seguretat, saludablement i en societat, és invertir en el nostre propi futur, com a societat saludable i com a persones.

Un deure ètic de les sindicatures municipals de greuges és estar amatents i receptius a les queixes i les necessitats de les persones amb discapacitat mental

En l’actual context de pandèmia mundial per la covid-19, el Dia Mundial de la Salut Mental és especialment rellevant perquè, malauradament, el món que coneixíem ha estat sacsejat i atropellat per un virus visible només a través d’un microscòpic electrònic i perquè no hi ha dubte que la pandèmia ha colpejat abruptament totes les nostres seguretats i ha provocat un sentiment de desemparament i fragilitat que pot ser desolador.

Aquest fenomen global del coronavirus és d’una magnitud que no acabem d’entendre en la seva totalitat, tant per la seva escala planetària, com per la seva velocitat d’infecció. Tanmateix, el més impressionant és que ha posat en perill, en poc temps, la salut de milions de persones, la subsistència i l’economia i ha confinat la població, perquè el mode de vida convencional al qual estàvem acostumats infecta i propaga el virus i posa en perill la vida. De cop i volta, els gestos personals més simples i entranyables com estrènyer la mà, abraçar-se i socialitzar-se s’han convertit en fonts de perill i ansietat.

Certament, de l’afectació i de les conseqüències en la salut mental de les persones per l’impacte produït pel coronavirus, ja s’ha posat de manifest en l’alerta d’especialistes, sistemes sanitaris, entitats i administracions. En conseqüència, caldrà que s’activin propostes, dispositius i recursos adients per donar resposta i encarar aquest repte tant a en l’àmbit social com en el sanitari.

Necessàriament aquesta crisi ha de suposar una oportunitat per reflexionar sobre alguns aspectes del nostre model social, tenint presents els diferents desajustos i debilitats quant a la salut mental que ja existien abans del covid-19, i caldrà concentrar esforços a millorar l’atenció envers la salut de forma real i efectiva, tot exigint que aquestes es concretin i es materialitzin.

Totes les persones intentarem sobreviure al virus, sent conscients que ningú no ho té garantit, però per damunt de tot hem d’esprémer la nostra intel·ligència individual, col·lectiva i social, i la nostra capacitat de resiliència perquè són aptituds essencials, per seguir navegant.

Centrant-nos en la realitat de les sindicatures locals que defensen els drets de les persones des de la immediatesa i la proximitat i en el nostre compromís amb el Dret a la Salut, tal com consta a l’article XVII de la Carta Europea de Salvaguarda dels Drets Humans a la Ciutat, on s’apel·la que les autoritats municipals afavoreixin l’accés en igualtat de tots els ciutadans i les ciutadanes a l’atenció i prevenció sanitària, és, en conseqüència, un deure ètic de les sindicatures municipals de greuges, estar amatents i receptius a les queixes i les necessitats de les persones amb discapacitat mental, donant resposta i actuant en la defensa dels seus drets en les instàncies que són de la nostra competència.

Dolors Vallejo Calderón
Síndica Municipal de Greuges de Sant Boi de Llobregat

Àrea privada