La finalitat commemorativa d’aquest dia és la sensibilització social sobre la salut mental. El 1992 la World Federation for Mental Health (WFMH) va constituir-se per equiparar salut mental i salut física, proposant-se per objectius els de sensibilitzar la societat sobre els trastorns mentals, lluitar contra l’estigmatització que pateixen les persones afectades i impulsar iniciatives que en millorin l’atenció. O sia, millorar la qualitat de vida i defensar els drets de les persones amb malaltia mental i/o amb discapacitat mental.
Però… Què és la salut? Segons la Federació, la salut és “l’estat que permet el desenvolupament òptim físic, intel·lectual i afectiu del subjecte en la mesura que no pertorbi el desenvolupament dels seus semblants”; això és, un estat vital que va més enllà del simple bon funcionament físic de si mateix. També l’OMS descriu la salut en una línia de fons similar: és “un estat complet de benestar físic, mental i social i no tan sols l’absència de malaltia o condició patògena“. La mateixa institució es refereix concretament a la salut mental com un “estat de benestar en què l’individu és conscient de les capacitats pròpies, pot afrontar les tensions normals de la vida, pot treballar de forma productiva i fructífera i és capaç de fer una contribució a la seva comunitat’. Així doncs, la salut mental és la base pel benestar i funcionament afectiu d’un individu i d’una comunitat; el concepte de salut mental va implícit en el de salut.
Les persones afectades per patologies de salut mental estan exposades a un seguit de violacions dels drets humans i l’estigmatització que han d’afrontar fa que se les margini socialment i que no se’ls dispensi ni l’atenció ni els serveis ni els suports que necessiten
Com podem les síndiques, síndics, defensores i defensors municipals de greuges promoure i protegir els drets humans de les persones amb malaltia i/o discapacitat mental? Aquestes estan exposades a una sèrie de violacions dels drets humans i la sovintejada estigmatització que han d’afrontar fa que se les margini socialment i que no se’ls dispensi l’atenció ni els serveis ni els suports que necessiten per desenvolupar una vida plena a la comunitat. Com podem des de les defensories evitar aquests estigmes, discriminacions, vulneracions o violacions dels drets de les persones? Seguidament n’aportem algunes idees:
És un deure ètic. Les persones amb discapacitat mental necessiten suports a mida i cal preparar-se per a donar-los-hi. Cal actuar, primer directament amb les persones i segonament en les instàncies que ens són pròpies, el Ajuntaments.
Carles Dalmau i Ausàs
Síndic emèrit de Sant Boi de Llobregat