Els síndics i síndiques locals recorden als ajuntaments que el padró no es pot utilitzar per a objectius diferents als previstos per la llei

Els síndics locals alerten del risc de pèrdua de Drets de la ciutadania arran la digitalització de l’administració i d’activitats abans presencials
15 d'octubre de 2021

Els síndics i les síndiques locals de Catalunya recorden als ajuntament que el procés d’empadronament de la ciutadania no es pot utilitzar per a finalitats diferents a les previstes per la llei, és a dir, únicament ha de tenir com a objectiu conèixer la població fixa d’un municipi per, d’aquesta forma, planificar serveis o accedir a finançament.

“Es pot donar el cas d’un ajuntament que, aprofitant el marge de discrecionalitat que les instruccions estatals sobre empadronament donen a l’administració local, aprofiti el padró per a objectius que no consten a l’ordenament jurídic, com per exemple, per lluitar contra l’ocupació il·legal de pisos o regular la presència de persones nouvingudes”, explica la presidenta del Fòrum de Síndics, Síndiques, Defensors i Defensores de Catalunya (FòrumSD), Eva Abellan. “Aquestes pràctiques corren el risc d’esdevenir una falta greu i, per tant, acabar judicialitzades”, afegeix.

Aquesta circumstància és una de les moltes que es recullen a la segona edició de la monografia El dret a ser empadronat i la bona administració, que el FòrumSD acaba de publicar i que vol esdevenir una guia de bones pràctiques en relació a l’empadronament tant per a les sindicatures i defensories locals com per als tècnics municipals implicats en aquest tràmit.

La guia l’han escrita el professor Juli Ponce, Catedràtic de Dret Administratiu de la Universitat de Barcelona; i Amaya Orio, llicenciada en Dret per la UB; i s’ha presentat a Sabadell en el transcurs de les XIV Jornades de Formació del FòrumSD. Es tracta de la segona edició d’una guia publicada l’any 2019 que s’ha convertit en una autèntica referència en el tema d’empadronament i ha reportat el reconeixement del FòrumSD com exemple de lluita per drets dels ciutadans. Aquesta segona edició actualitza tota la informació i incorpora els darrers canvis normatius en relació al padró, com per exemple els referits a la protecció de les persones víctimes de la violència de gènere.

Porta d’accés a drets fonamentals 

El padró és un registre administratiu que permet comptabilitzar i situar les persones que viuen habitualment en un municipi i obeeix a dues obligacions: l’obligació de la ciutadania d’inscriure’s al padró i l’obligació de l’administració d’inscriure-hi totes les persones que efectivament resideixen en un municipi. La guia editada pel FòrumSD evidencia, a més, que el registre padronal és la porta d’accés a tot un seguit de drets de ciutadania (entre ells l’educació, la sanitat pública i els serveis socials) i que, per tant, es tracta d’un tràmit que afecta drets fonamentals, motiu pel qual cal aplicar-lo sota els principis de la bona administració, és a dir, amb agilitat, rapidesa, cura, transparència, claredat i seguretat jurídica.

“Sobre l’empadronament hi ha molta confusió, però el cert és que es tracta d’un procés molt pautat i en el qual la llei preveu una gran majoria de supòsits, motiu pel qual no hauria de generar grans problemes”, explica Abellan.

La guia, en aquest sentit, presenta exemples pràctics sobre què cal fer per empadronar persones sense llar, persones que no tenen títol de residència o comparteixen domicili, que viuen en allotjaments col·lectius o que no disposen d’un document d’identitat amb una numeració oficial. “En tots aquests casos, la normativa preveu una solució i cal que els ajuntaments la coneguin per poder resoldre les sol·licituds d’empadronament de la forma més diligent possible”, diu la presidenta del FòrumSD.

La monografia El dret a ser empadronat i la bona administració fa una especial incidència en el termini que l’administració té per resoldre les peticions de registre al padró. Aquest termini és de tres mesos. Si transcorregut aquest temps, l’administració no ha respost la petició, es produeix un cas de silenci administratiu positiu, és a dir, que la persona sol·licitant pot donar per acceptada la seva petició sense que, amb posterioritat, es pugui dictar una resolució de denegació.

La guia inclou també un model de recomanació que els síndics i síndiques locals poden utilitzar en una actuació d’ofici per instar els respectius ajuntaments a respectar la legalitat, conèixer la normativa referent al padró i dotar de recursos, formació i coordinació les àrees municipals implicades. També se n’ha editat un resum executiu per facilitar la seva aplicació i usabilitat.

Llegeix/descarrega la monografia El dret a ser empadronat i la bona administració
Llegeix/descarrega el resum executiu de la monografia El dret a ser empadronat i la bona administració

 

Àrea privada