Informe ‘Digitalització i Drets de la ciutadania’

La forma de relació de la ciutadania amb l’administració serà digital. Aquest procés, que ja hauria d’estar implantat de fa anys, s’ha vist accelerat com a conseqüència de la pandèmia de covid-19 i les dificultats d’accedir presencialment a les oficines públiques per fer qualsevol gestió. Aquest canvi, imparable, està essent difícil per una part de la població. Per una altra part, però, està essent impossible. No disposar de mitjans per connectar-se a internet, no disposar de documentació identificativa, o certificats electrònics o, senzillament, no tenir les habilitats suficients per accedir a aquest nou món digital, està provocant que es facin encara més vulnerables aquestes persones. I això comporta que no puguin exercir els seus drets bàsics de ciutadania per la impossibilitat, simplement, de no poder parlar amb algú que els resolgui, els formi o els informi sobre com accedir a aquest nou món digital. 

Aquest informe neix a partir de la inquietud de les síndiques i síndics locals per la desprotecció de la ciutadania dels nostres municipis, que va quedar palesa al precedent Informe sobre les Desatencions a la ciutadania en temps de pandèmia que, des del Fòrum de Síndics i Síndiques, Defensors i Defensores Locals de Catalunya vam presentar l’any passat, amb el recull de problemàtiques detectades en la relació entre la ciutadania i l’administració durant el confinament.

Aquest segon informe vol aprofundir en un dels temes més cabdals que vam detectar llavors: la relació entre la digitalització de l’administració i els drets de ciutadania. No pretén ser un document rigorós pel que fa a dades o xifres, perquè en cap cas s’ha buscat la sistemàtica ni l’exhaustivitat. Vol ser un punt d’inflexió per a una reflexió col·lectiva, de la societat i de les administracions, per trobar aquell punt mig, aquell sentit de l’equitat que moltes vegades la normativa que afecta l’administració municipal oblida. La inflexibilitat de la norma genera l’efecte pervers de desprotegir la ciutadania que l’administració té l’obligació de servir, creant un cercle viciós que, humilment, aquest treball vol intentar desactivar. 

Esperem que les propostes que fem, que en alguns casos van més enllà del nostre àmbit competencial, serveixin per aportar elements de reflexió sobre els drets de la ciutadania i evitar, en la mesura del possible, la creació d’una nova bossa de marginació de determinats col·lectius de la nostra societat, que no poden accedir a l’administració per l’única via que aquesta contempla en un futur no molt llunyà.