Dia Internacional de la Pau 2018: La Pau a casa

La Síndica de Greuges de Sabadell rep 86 queixes durant el primer semestre de l’any
5 de setembre de 2018
Declaració institucional de les Ciutats Defensores dels Drets Humans (2018)
2 d'octubre de 2018

Les Nacions Unides van establir el 21 de setembre per celebrar el Dia Internacional de la Pau, dedicat a «commemorar i reforçar els ideals de pau dins i entre totes les nacions i pobles». En un mon globalitzat, en el que els desastrosos efectes de les guerres i la violència ens afecten a tots, tots tenim l’obligació de contribuir a la reducció de la violència. Per dir uns casos, la crisi oberta a l’Orient Mitjà amb les guerres a l’Iraq i Síria han generat milions de desplaçats, i una petita part d’ells han recalat a Europa, via Turquia i Grècia.

La fam i la violència institucional a països centre-africans estan provocant un èxode de persones, sobretot els i les més joves, nens inclosos, cap a Europa en embarcacions insegures, jugant-se la vida, i massa vegades perdent-la, en un dur trajecte de mesos pel desert nord-africà i el Mare Mortum cap a Europa. Els països de la Unió Europea hem construït murs físics de separació a les fronteres de la Unió, a Ceuta i Melilla, i a Hongria, Bulgària i Àustria, fins i tot amb elements tallants, i amb costos multimilionaris. Des de la caiguda del mur de Berlín, s’han aixecat centenars de murs al món. I moltes persones hi han perdut la vida.

La Unió Europea ha establert acords amb Turquia i Líbia, països que no garanteixen suficientment les llibertats i drets de les persones, per «externalitzar» el problema de la immigració, i per controlar i retenir els fluxos de migrants. Avui són les ONG les que salven vides al mar, i són els governs els que dificulten els rescats, criminalitzen les ONG i prohibeixen els desembarcaments. Més enllà d’això, veiem el tracte donat als immigrants arribats, ingressats en centres de detenció o abandonats sense recursos, que genera una problemàtica social i unes dificultats importants per a la seva integració que repercuteixen en tots i que poden trigar generacions en resoldre’s.

Els estats, les nacions i les ciutats han de proporcionar l’entorn per a què la cultura de pau sigui possible, amb lleis per protegir-la, educació per experimentar-la i institucions per desenvolupar-la.

Avui la pau s’ha de guanyar a casa, amb polítiques de seguretat basades en cultura de pau, evolucionant cap a una seguretat humana versus la inseguretat militar. Exigim als nostres governants el compliment de la normativa de no exportar armes a països en conflicte o que les utilitzen contra la població civil, requerim als nostres governants anul·lar els acords amb Turquia i Líbia de control dels fluxos migratoris, demanem als nostres governants invertir en desenvolupament en lloc de gastar en murs i fronteres.

La cultura de pau s’aprèn des de la infància i es treballa dia a dia, durant tota la vida, i és cultura del respecte al diferent, sigui diferent pel motiu que sigui, racial, cultural, religiós, econòmic o d’orientació sexual. Els estats, les nacions i les ciutats han de proporcionar l’entorn per a què aquesta cultura de pau sigui possible, amb lleis per protegir-la, amb educació per experimentar-la i amb institucions per desenvolupar-la. Calen polítiques locals per la pau, polítiques locals de prevenció de la violència racista, cultural o sexista, i polítiques locals contra la exclusió social i per l’eradicació de la pobresa.

Des de les Sindicatures locals exigim aquestes actuacions als governs i treballem amb els ciutadans per contribuir a viure tots en una cultura de pau.

Ramon Palacio
Síndic municipal de greuges de Sant Cugat

Àrea privada