21 de setembre de 2020: Dia Internacional de la Pau

Recomanació de la Sindicatura de Greuges al Consell Insular de Menorca en relació a la deducció autonòmica tributària per cursar estudis d’educació superior fora de l’illa de residència habitual
3 de setembre de 2020

L’any 1981, amb la finalitat d’enfortir les relacions pacífiques al món, les Nacions Unides van declarar com a Dia Internacional de la Pau el tercer dimarts de setembre de cada any. En tal dimarts es va celebrar des de llavors fins que, el 2001, l’Assemblea General  va disposar que, en endavant, la data de commemoració fos precisament el 21 de setembre.

Són molts els dies que l’ONU, al llarg de l’any, dedica a un tema específic que, per la seva importància per a la Humanitat, requereix especial atenció i protecció. Però segurament cap d’aquests temes té molt sentit sense la pau, perquè aquesta és la condició primera i essencial per a l’existència de la convivència i del progrés. És per això que no resulta exagerat dir que, de tots els anomenats dies internacionals, el que avui celebrem és el més rellevant perquè es dedica a l’objectiu més crucial a assolir pel planeta que habitem: la pau.

No és fàcil, però, definir-la. Potser és per aquesta raó que la Declaració Universal de Drets Humans no inclou un article que es refereixi exclusivament al Dret a la Pau. La tendència és donar una definició en un sentit passiu: la pau és l’absència de violència.

Però no solament hi ha pau quan no hi ha guerra. L’absència de violència és condició necessària, mes no suficient. És imprescindible donar al concepte, també, un sentit actiu, de manera que siguem conscients i estiguem convençuts que, per poder parlar de pau, ha d’existir un esquema de convivència que respecti amb el màxim rigor la dignitat i el dret de cada persona i que protegeixi el nostre espai i el nostre entorn.

Crear un ordre social just no és només tasca dels qui ens governen. A escala individual hem d’actuar de manera que les nostres accions no lesionin els drets dels altres. Hem de buscar formes de convivència basades en l’acceptació de les diferències entre les nostres idees, renunciant sempre a intentar imposar-les per la força.

Per poder parlar de pau, ha d’existir un esquema de convivència que respecti amb el màxim rigor la dignitat i el dret de cada persona i que protegeixi el nostre espai i el nostre entorn.

Aquest any, en el qual es commemoren els 75 des de la seva fundació, l’ONU ha triat ‘Forjant la pau junts’ com a lema del dia que celebrem. Als sempre presents conflictes bèl·lics, s’ha afegit últimament una guerra que, tot i que es fa sense armes i contra un enemic tan minúscul que esdevé invisible, està causant mort i destrucció per tot arreu. El virus despietat que ens obliga a distanciar-nos físicament, no ha d’impedir que cooperem entre tots per tal d’estendre i compartir diàleg i idees.

Oblidem les armes de destrucció i deixem de lluitar entre nosaltres, per aconseguir que la batalla contra la pandèmia sigui l’única que lliura la Humanitat. Encara que no puguem estar un al costat de l’altre, sí que podem –i hem de- somiar junts. Canviem el malson de la guerra pel somni esperançador d’una convivència millor, evitant que el virus, a més de llevar vides, sigui un vehicle per a propagar la discriminació i l’odi o una excusa per a retallar arbitràriament drets i llibertats.

Aquest és el missatge de l’ONU per aquest Dia Internacional de la Pau i nosaltres, individualment, hem de fer-ne el nostre principal objectiu. En aquest propòsit que el missatge arribi als seus destinataris –que som tots els ciutadans sense excepció– els titulars de les sindicatures locals, des d’una posició de privilegi per la nostra proximitat al poble, tenim una oportunitat única, al mateix temps que una responsabilitat irrenunciable, de fer valer la il·lusió que les Nacions Unides, com a organització que a tots ens representa i agrupa, expressa i ens fa arribar en aquest dia: la de forjar, units, la pau.

Eduardo M. Vara de Rey
Defensor de Cruïlles-Monells-St. Sadurní de l’Heura

Àrea privada