10 d’octubre: Dia Mundial de la Salut Mental

La finalitat commemorativa d’aquest dia és la sensibilització social sobre la salut mental. El 1992 la World Federation for Mental Health (WFMH) va constituir-se per equiparar salut mental i salut física, proposant-se per objectius els de sensibilitzar la societat sobre els trastorns mentals, lluitar contra l’estigmatització que pateixen les persones afectades i impulsar iniciatives que en millorin l’atenció. O sia, millorar la qualitat de vida i defensar els drets de les persones amb malaltia mental i/o amb discapacitat mental.

Però… Què és la salut? Segons la Federació, la salut és “l’estat que permet el desenvolupament òptim físic, intel·lectual i afectiu del subjecte en la mesura que no pertorbi el desenvolupament dels seus semblants”; això és, un estat vital que va més enllà del simple bon funcionament físic de si mateix. També l’OMS descriu la salut en una línia de fons similar: és “un estat complet de benestar físic, mental i social i no tan sols l’absència de malaltia o condició patògena“. La mateixa institució es refereix concretament a la salut mental com un “estat de benestar en què l’individu és conscient de les capacitats pròpies, pot afrontar les tensions normals de la vida, pot treballar de forma productiva i fructífera i és capaç de fer una contribució a la seva comunitat’. Així doncs, la salut mental és la base pel benestar i funcionament afectiu d’un individu i d’una comunitat; el concepte de salut mental va implícit en el de salut.

Les persones afectades per patologies de salut mental estan exposades a un seguit de violacions dels drets humans i l’estigmatització que han d’afrontar fa que se les margini socialment i que no se’ls dispensi ni l’atenció ni els serveis ni els suports que necessiten

Com podem les síndiques, síndics, defensores i defensors municipals de greuges promoure i protegir els drets humans de les persones amb malaltia i/o discapacitat mental? Aquestes estan exposades a una sèrie de violacions dels drets humans i la sovintejada estigmatització que han d’afrontar fa que se les margini socialment i que no se’ls dispensi l’atenció ni els serveis ni els suports que necessiten per desenvolupar una vida plena a la comunitat. Com podem des de les defensories evitar aquests estigmes, discriminacions, vulneracions o violacions dels drets de les persones? Seguidament n’aportem algunes idees:

• A les nostres resolucions i quan per la matèria sigui pertinent, citant la Convenció de les Nacions Unides sobre els drets de les persones amb discapacitat. Aquesta convenció és dret intern de l’ordenament  jurídic espanyol.
• En el treball diari i l’atenció a les persones, canviant actituds i millorant la sensibilització pròpia i exigir-la als respectius consistoris, a les organitzacions de persones discapacitades, a associacions de professionals, etcètera.
• De forma extensiva i com accions positives, més enllà de les competències, vetllant pels drets humans en les institucions de salut mental que hi hagi en els nostres municipis.
• Proposant medis per avaluar la qualitat de l’atenció pel que fa als drets humans; les persones han de poder presentar queixes en casos de violacions dels drets humans. Cal explicitar el què i el com.
• Aprofitant les ocasions protocol·làries, que són bastantes durant el mandat de les Sindiques i Síndics, per tal que l’Ajuntament augmenti el pressupost i el municipi inverteixi en salut mental. Una forma de fer-ho consisteix en capacitar el personal sensibilitzant-lo i formant-lo.

És un deure ètic. Les persones amb discapacitat mental necessiten suports a mida i cal preparar-se per a donar-los-hi. Cal actuar, primer directament amb les persones i segonament en les instàncies que ens  són pròpies, el Ajuntaments.

Carles Dalmau i Ausàs
Síndic emèrit de Sant Boi de Llobregat